El Gran Dictador
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació
He recuperat el monòleg final d’El Gran Dictador de Charles Chaplin com a exemple de la força que pot tenir un speach a càmera. La imatge audiovisual ha evolucionat cap al ritme frenètic dels freames, però mai perdrà l’efectivitat de la comunicació si hi ha un bon contingut al darrere. Chaplin va comprometre’s en la realitat que va viure el 1940 per denunciar el perill dels fascisme a través d’aquest discurs.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Un comentari en “El Gran Dictador”
-
Miquel Obenza:
28 Març, 2010 a las 4:41 pmCharles Chaplin ha estat, és i serà… el més GRAN.
El mateix Chaplin deia que si haguès sabut la magnitut que va agafar la guerra (La va rodar abans de l’esclat de la II Guerra Mundial), mai haguès fet la pel·lícula ja que no podia riure’s d’una cosa tant sèria. El que pretenia era mofar-se de l’intent dels dictadors d’aconseguir una raça ària. Inclús diuen que Hitler va arribar a veure, en privat, dues vegades la pel·lícula, però no es sap quina va ser la seva reacció.
Res tu, que m’encanta Chaplin i m’encanta que hagis fet referència a una de les grans pel·lícules de la història del Cinema.
Visca Charlie Chaplin!
Escriu un comentari
Has d´estar identificado per a poder opinar.
