“Abstencionitis” aguda, doctor.
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació
Més crisis a la vista. Per si no fos prou passar per una crisi econòmica, ara també hem de posar en quarantena la política espanyola, que de rebot arrossega la catalana. Evitant els debats sobre la desafecció, abstenció i antipatia de la ciutadania cap als polítics que des de fa mesos publiquen els diaris arran dels casos de corrupció, hi ha una legitimació més profunda que es posa en dubte. I no serveix que el portaveu, president o mandatari de torn surti a defensar la classe política amb generalismes morals i ètics. La bola de neu ha crescut tant que ara cal posar tota la llenya la foc per parar-la.
Una de les solucions proposades des de la tribuna parlamentària ha estat la modificació de la llei electoral per frenar el deseiximent. És com si tinguéssim un queixal corcat i el doctor en comptes d’empastar la dent, ens recomani mastegar per l’altre cantó de la mandíbula per no notar el dolor. Oi que no tornaríem a la consulta d’aquest dentista i, segurament, el denunciaríem? Perquè sabem quina és la seva feina i com l’ha de fer. Doncs, de la mateixa manera hem de reaccionar amb la classe política. La solució no està en posar pegats, sinó en anar a l’arrel del problema.
Voler canviar la llei electoral només té l’objectiu de frenar l’alt abstencionisme que pronostiquen totes les enquestes, si els comicis fossin avui. L’interès partidista està tant instaurat i solidificat que no deixa marge de maniobra per reconduir la gestió política. Amb l’organització actual és impossible tenir llistes obertes perquè suposa deixar massa marge de decisió a cada un dels candidats, el que suposaria que no tinguéssin tants fils amb les cúpules dels aparells. I la primera solució que han proposat passa pel model alemany, justament ara que el Bundestag el qüestiona i potser el reformula.
Entenem, doncs, que la voluntat de la classe política no anirà més enllà de pactar una nova llei electoral, tot i que deixi en evidència, una vegada més, els interessos partidistes per esgarrapar més vots. El remei s’ha de basar a títol individual, cada partit ha de reflexionar sobre com pot arribar a ser més servicial per a la ciutadania, i saber-ho comunicar. El servei públic per damunt dels interessos de partit, la transparència en la gestió i el lideratge carismàtic són tres píndoles pel mal de l’”abstencionitis”. El primer candidat que obeeixi a aquests tres paràmetres estarà més a prop de la victòria desitjada.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Un comentari en ““Abstencionitis” aguda, doctor.”
-
Oriol:
3 Desembre, 2009 a las 10:19 pmCarles!
Estic d’acord amb tu excepte amb un tema: el model del Bundestag em sembla un dels sistemes electorals més ben trobats per afavorir la representativitat, sense malmentre en excés la governabilitat, principis que han de regir l’elecció d’un sistema electoral més que no pas la desafecció.
Com dius, malament anem si creiem que la desafecció és un problema de model electoral, ni tan sols de les tan preuades llistes obertes… perque molt sovint ens oblidem que ja tenim un sistema de llista oberta al Senat i si hi ha algú que es sent més a prop del seu senador per això que m’avisi!
Escriu un comentari
Has d´estar identificado per a poder opinar.
