Un que se’n va
Escrit per admin | Arxivat a Contes
Dia 10.963: Surt de casa ben d’hora per anar al gimnàs abans de començar el dia laboral. Trenta minuts de bicicleta i quaranta-cinc de peses. Dutxa i cap a la feina. Agafa el cotxe mentre va mossegant un tros de sandvitx comprat al bar del costat de l’aparcament. És el tercer en arribar a l’oficina. Engega l’ordinador, obre l’agenda, mira les tasques del dia, repassa tots els mails un per un, en respon uns quants, entra al Facebook, dóna el bon dia a tots els amics agregats, pren un Nespresso mentre llegeix El País. Cap notícia el sorprèn.
Dia 10.964: Surt de casa ben d’hora per anar al gimnàs abans de començar el dia laboral. Quaranta-cinc minuts de peses i trenta de bicicleta. Abans d’anar cap a la feina passa per la dutxa. Compra un sandvitx al bar del costat de l’aparcament on té el cotxe. Quan arriba a l’oficina l’Albert i la Laia ja hi són. Posa en marxa l’ordinador, busca a l’agenda les tasques del dia, revisa els missatges que li han arribat al mail, els respon, saluda els amics del Facebook, llegeix El País mentre pren un Nespresso. Cap notícia el sorprèn.
Dia 10.965: Surt de casa ben d’hora per anar al gimnàs. Trenta minuts de bicicleta i quaranta-cinc de peses. Es dutxa i marxa cap a la feina. Menja un sandvitx que ha comprat al bar de la vora d’on aparca el cotxe. No és el primer ni l’últim en arribar a l’oficina. L’ordinador està hivernant, el torna a reiniciar, obre l’agenda pel dia de la setmana, repassa les tasques del dia, llegeix els mails que té a la bústia d’entrada, no en respon cap. Els amics del Facebook esperen el seu bon dia, els saluda. Comença el diari per la contraportada mentre beu un Nespresso. Continua sense que cap notícia el sorprengui. S’aixeca de la cadira, deixa el cafè sobre la taula, només n’ha pres dos glops, camina direcció a la porta de sortida, s’hi va apropant sense apartar-ne la mirada, quan hi arriba s’atura, mira el rellotge un instant, agafa el pom de la porta per obrir-la, l’obre, la travessa, amb l’altra mà i sense girar-se la torna a tancar.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Observacions d’un Espigall
Escrit per admin | Arxivat a Contes, Revista de Premsa
L’Espigall no coneix món més enllà de la costa mediterrània catalana. Ben bé, no sap per què s’ha arrelat tant en els conreus del Garraf, quan abans tenia avantpassats repartits per pagesies del Penedès i comarques veïnes. De Vilanova i la Geltrú, no entén com encara hi ha camps de conreu que es resisteixen als munts de totxanes. És conscient que està plantat enmig d’un oasi de fruites i verdures que, com ell, estan inveterats en camps que tard o d’hora poden desaparèixer. I això el neguiteja bastant perquè podria acabar desapareixent també.
Dels seus amos només té bons pensaments. Admira la fortalesa i resistència que aboquen a la feina dia rere dia, sense fer distinció en diumenges i festius. L’afalaga que, en el primer raig de llum del matí, mentre encara no ha perdut la son i mandreja entre les fulles, el toquin i l’observin detingudament. Sap que és el rei en quilòmetres a la rodona, que ara torna a estar de moda. El sol·liciten cada any en els mercats vilanovins, protagonitza planes i minuts en els diaris, ràdios i televisions. Per això, sempre intenta donar el millor brot de la temporada hivernal i ho fa amb la voluntat de deixar bé als seus amos davant els clients, perquè tornin una vegada i una altra, no només a comprar-los a ells, sinó també els enciams, les escaroles, les cols, els tomàquets, les síndries, els carbassons, les carbasses, les faves, les patates, les albergínies,…
Els Espigalls saben que són el resultat de l’esforç d’una professió bàsica i inexcusable. Són la conseqüència de fer les coses amb vocació i passió. L’Espigall posa tota la seva voluntat en el brot i la pagesia en el cultiu i la dedicació ininterrompuda, però, tot i així, no reben el recolzament suficient per a garantir un futur. Segur que, els Espigalls com també les altres verdures plantades i collides a casa nostra, voldrien conèixer com és el món més enllà de la mediterrània central. Reconeguem la feina ben feta, compartim un producte autòcton i nostre. Assegurem-nos avui que no ens en faltarà demà.
(Article publicat al programa d’actes de les Festes de Sant Isidre de Vilanova i la Geltrú. Gràcies a l’Antoni Ferrer i tot el col·lectiu pagès!)
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Passatemps “einstenià”
Escrit per admin | Arxivat a Contes, Diari
| Einstein, de jove, va escriure una endevinalla perquè només la pogués resoldre el 2% de la població, estaràs entre aquest reduït percentatge? |
| Premises: |
| 1. En un carrer hi ha 5 cases pintades de colors diferents i disposades en fila |
| 2. En cada casa viu una persona de diferent nacionalitat |
| 3. Els amos d’aquestes cases beuen begudes diferents, fumen marques de tabac diferents i tenen una mascota diferent |
| Pistes: |
| 1. El britanic viu en la casa roja |
| 2. El suec té un gos |
| 3. El danés beu te |
| 4. La casa verda esta a l’esquerra de la casa blanca |
| 5. L’amo de la casa verda beu café |
| 6. La persona que fuma Pall Mall cria pardals |
| 7. L’amo de la casa groga fuma Dunhill |
| 8. L’home que viu a la casa del centre beu llet |
| 9. El norueg viu en la primera casa |
| 10. L’home que fuma Blends viu al costat del que té gats |
| 11. L’home que té caballs viu al costat de l’home que fuma Dunhill |
| 12. L’home que fuma Blue Master beu cervesa |
| 13. El alemany fuma Prince |
| 14. El norueg viu al costat de la casa blava |
| 15. L’home que fuma Blends té un veí que beu aigua |
| La qüestió és: qui té un peix per mascota? |
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Un home de profit
Escrit per admin | Arxivat a Contes
Quan tothom dormia ell es quedava mirant els programes de venda de productes inútils que feien aleshores per televisió, sinó es posava la pel·lícula que al vespre havia llogat al sortir de la feina, i si estava molt avorrit i no aconseguia que li vingués la son, optava per agafar un llibre, asseure’s al sofà i anar passant pàgines. Així ja portava tres anys i set mesos. En aquest temps, el màxim que va aconseguir dormir van ser 82 minuts seguits, i dic minuts perquè al final va decidir penjar a la paret del dormitori una llista dels millors temps que havia marcat, com si es tractés d’un corredor de fons. No podria dormir, no tenia son però tot i així no es notava cansat ni rendit durant el dia. A vegades s’estressava perquè ja no sabia què fer durant les 23 hores del dia, habitualment l’altra hora aconseguia descansar.
En els tres anys i set mesos de vetlla s’havia convertit en un gran cinèfil, el millor lector de revistes del cor i salut, un expert en l’autocomplaença sexual i el solter amb més coneixements dels últims aparells que sortien al mercat i que havia vist i revist per televisió. Les darreres parelles que va tenir el van deixar perquè no suportaven que parlés pels descosits després de fer l’amor, només desitjaven dormir. Totes l’abandonaven durant les primeres setmanes, però ho va acabar acceptant. Per això es passejava per tots els pubs de la ciutat, tard o d’hora en cauria una altra. I encara que anés molt begut tenia l’habilitat d’asserenar-se en poc temps, ni així aconseguia dormir la mona. La resta del món mai podria atrapar-lo ja que en la meitat de temps aconseguia fer el que els altres necessitaven el doble. Era un home modèl·lic, tot el que li encarregaven i li demanaven ho tenia fet a l’endemà. El temps jugava en el seu favor.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
La personalitat de l’Alón
Escrit per admin | Arxivat a Contes
L’Alón tenia una semblança més accentuada al seu pare que a la seva mare, ja de petit tothom li deia que era igualet al pare. Això li obria moltes portes, sobretot entre el sector femení, no hi havia dona que no el trobés atractiu. El problema, però, venia quan obria massa la boca, no tenia cap tipus de personalitat que fes enamorar i li impedia tenir xicota. Ell ho intentava, mirava de ser romàntic, tot i que no s’ho creia gaire, portava cada candidata als millors racons de Barcelona, racons tant peculiars i inèdits de la resta del món que eren quasi impossibles que una noia no caigués rendida als seus braços. Però, a l’Alón se li escapaven un dia rere un altre. Era conscient que ho tenia tot: atracció física, intel·ligència, uns quants diners a la butxaca, era el millor a l’hora d’entrar en la primera conversa. Fins que no sap ben bé per què, les dones fugien del seu costat. Vivia de les relacions passades, mai de les que podien venir, i així anaven passant els dies, setmanes i mesos.
La darrera relació la va tenir amb una noia molt més jove que ell, era alta amb ulls grossos, foscos i lleugerament orientalitzats, de caràcter dolç i prudent. Li va durar poc més d’un parell de mesos, que, avui dia és temps suficient per conèixer-la “profundament”. Durant aquest temps quedaven per sortir junts a prendre una cervesa, sopar i alguna altra activitat irrellevant, estones que se les passaven xerrant i fent volar coloms d’un futur il·lús. En una conversa mai podies saber per on et sortiria l’Alón amb les seves documentades explicacions de tot. Si el tema li interessava es plantava davant teu una bona estona monologant, per això, habitualment els seus interlocutors acabaven per sentir-lo en comptes d’escoltar-lo.
No sabia trobar l’equilibri a les situacions, sovint es passava de graciós i, en altres moments, de simpàtic. Li faltava un caràcter madur i amb personalitat que tota dona, sigui com sigui, desitja d’un home. L’Alón tampoc sabia encarar-se als problemes, la inseguretat estava present en cada decisió, i quan semblava prendre posició i mostrar un caràcter segur, ràpidament ell mateix se sentia incòmode i optava per tornar a no ser ningú. Algun amic havia intent fer-li veure, però immòbil en la seva postura deia a tot sí sense entendre-ho. No sabia ni qui era, ni per què actuava així, ni com ho podia canviar. La roda anava girant i no tenia la consciència suficient com per aturar-la. Havia triat viure amb la mentida, sense complicar-se més del compte, amb molts amics però cap en concret. Avui, l’Alón ha quedat amb una altra de les noies jovenetes que tant admiren els seus ulls, perquè les de la seva edat no només els hi convenç la mirada.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
