Off-On
Escrit per admin | Arxivat a Diari
No he abandonat el blog, només l’he deixat aparcat unes setmanes per reflexionar i comunicar poc. La feina, els clients, les preocupacions, les alegries, la vida,… m’han ocupat més hores del que hagués volgut per actualitzar la meva pàgina web. Durant aquest temps, he entrat periòdicament al site per comprovar si encara estava com l’havia deixat en l’última actualització. Estava igual. Finalment, crec que m’haig de proposar continuar penjant posts del que em doni la gana, i no perdre el contacte amb tots vosaltres. Sempre penso que algú o altre entrarà per curiositat o casualitat al meu blog.
Ara, més que mai, tinc menys temps per destinar en segons què i per a segons qui. També serà que em faig gran? M’agradava triar molt bé què feia amb cada una de les hores del dia, ara ja no, prefereixo trobar-me-les. Llàstima que la feina m’invaeix massa la llibertat d’actuació. El cas és que aquests dies que he tingut el blog en Off, he aprés moltes coses que us aniré explicant al llarg dels propers dies i mesos. Potser us interessa. Recordeu que ens podem seguir pel Twitter, Facebook o per aquí.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Buenafuente i Wyoming
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Periodisme
Que Andreu Buenafuente substitueixi per un dia a El Gran Wyoming al programa El Intermedio i Wyoming a Buenafuente a BFN és una bona notícia. La Sexta està rejovenint el panorama televisiu espanyol; fa temps que no em sentia atret per un esdeveniment d’aquest tipus. O la televisió està molt encarcarada fins el punt que frega la caducitat o he perdut l’interès per aquest mitjà. Aquesta nit tornaré a seure davant el sofà amb la televisió encesa.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació, Diari
Fa relativament poc que estic a Twitter. Potser ja deu fer mig any que vaig decidir entrar-hi per conèixer què era el que molts en parlaven fascinats. Una plataforma de comunicació 2.0 que amb 140 caracters com a màxim pots explicar el què fas, sigui trascendent o no. Curiós. Si més no, al principi no vaig veure el què de rellevant. Fins i tot vaig començar a agafar ràbia dels que ho explicaven tot, fins i tot el què havien dinat, sopat i en què havien somiat aquella nit. Per això em vaig preguntar si calia arribar fins aquests extrems en la comunicació personal. Continuo pensant que no cal. Abusar de les eines de comunicació pot acabar per convertir l’emissor en un ens irrellevant en la majoria dels casos. Ara bé, he descobert que és una de les millors eines de coneixement que hi ha a la xarxa.
Estic interconnectat amb persones i personatges que van twittejant les seves visions i opinions professionals, recomanant articles i reportatges, que m’aporten coneixement i reflexió. Així és com aprofito i m’he engantxat al Twitter, tot i que no m’ha creat una dependència fulgurant. Ho recomano entre els clients, crec que és un suport que suma, no resta. Encara alguns em miren amb cara d’incrèduls, com quan Ptolomeu defensava que la Terra era esfèrica en plena Edat Mitjana. Us adjunto un video en que el seu creador, Evan Williams, explica que quan és més fàcil compartir informació, més coses bones succeeixen. Tot el que sumi, benvingut sigui. Ah! I és gratis.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
“Metrotextual”
Escrit per admin | Arxivat a Diari
Llegeixo una notícia de la redacció londinenca de Reuters que titula: Phone texting reveals sensitive new “metrotextual”. Els homes ens donem més petons a través dels sms que en la vida real, si més no això és el que conclou l’enquesta. Ara a això se li diu “Metrotextual”. Entre homes de 18 a 24 anys és una pràctica bastant extesa amb el 75 per cent de petons virtuals com a comiat del missatge. El 48 per cent reconeixen que ho fan habitualment, i entre els de més de 55 anys només en trobem a una desena part. El millor de tot és que el psicòleg entrevistat diu que tradicionalment els homes sempre han estat poc disposats a compartir les seves emocions en públic i amb els telèfons mòbils i mitjans de comunicació socials hi ha més comunicació no verbal. Per això no tenen vergonya en enviar mostres d’afecte entre ells. Entenc, llavors, que les noves tecnologies ens uneixen més, oi? Una mica malalts sí que estem.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Gossos “cretins”
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Fotografies
En una altra vida jo deuria haver estat un gos. Però no entès com a dropo sinó com a animal que no comprèn el món en el que viu. Passejant per Heraklion (Creta) vaig voler retratar el passotisme dormilega de dos gossos, un enmig del carrer i l’altre a la porta d’accès d’una oficina. Quina “patxorra”!. No tenen res a veure els gossos de Creta amb els de Catalunya, ni els de California amb els de Brusel·les. Però tenen en comú que no entenen el que passa al seu voltant, ni falta que els hi fa, i tots saben a qui han d’estimar. I… si vaig ser un gos, de quina raça deuria ser…?
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
