Buenafuente i Wyoming
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Periodisme
Que Andreu Buenafuente substitueixi per un dia a El Gran Wyoming al programa El Intermedio i Wyoming a Buenafuente a BFN és una bona notícia. La Sexta està rejovenint el panorama televisiu espanyol; fa temps que no em sentia atret per un esdeveniment d’aquest tipus. O la televisió està molt encarcarada fins el punt que frega la caducitat o he perdut l’interès per aquest mitjà. Aquesta nit tornaré a seure davant el sofà amb la televisió encesa.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
La política i els mitjans
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació, Periodisme
La política catalana està en mans dels mitjans. M’explico. Quan semblava que la societat es recuperava del cop contra la integritat d’una institució com és el Palau de la Música per part del seu màxim responsable, ara el shock ha vingut per part de la classe política. Semblava que Catalunya era un oasi en comparació amb la resta d’Espanya, però no ha estat així. L’operació “Pretòria” ha estat el cubell d’aigua freda que ha acabat de posar en descrèdit la política d’un país. Amb això no vull posar dins el mateix sac a tots els càrrecs públics i elegits a les urnes, perquè segurament n’hi ha moltíssims amb més integritat i dedicació professional que els corruptes i prevaricadors que són avui notícia.
La política sempre ha depès dels mitjans de comunicació, i els mitjans de comunicació també han depès de la política. Fixeu-vos sinó com més de la meitat d’informacions són respostes, contrarespostes, rèpliques a uns i altres i manifestacions verbals. Per no parlar de les ideologies que s’amaguen darrere de cada mitjà. El cas és que estem immersos en una crisi econòmica i política. Els ciutadans intenten fer front a l’atur i mantenir el seu benestar, amb prou feines poden preocupar-se de res més com perquè ara hagin de posar en dubte els que han de treure el país de la crisi. Això és un motiu perquè molta gent hagi pensat aquest matí en no sortir de casa.
Els mitjans i la política van molt estretament lligats, són un matrimoni que difícilment arribaran a separar-se. Les llançadores de missatges, atacs i demés són els mitjans, i ho hem comprovat amb el cas Gürtel, amb el judici mediatic de l’11-M, i en tants altres casos recents. Ara, però, cal comunicar un positivisme polític perquè torni la il·lusió pel treball ben fet, amb projecció i reflexió. No oblidem que, ara més que mai, hi ha la tasca de demostrar la transparència dels càrrecs polítics. Tornar la confiança al votant. I no és una feina gens senzilla.
Davant una situació de crisi galopant com la que estem passant, els mandataris dels governs, formacions polítiques, ajuntaments,… han d’evolucionar i no quedar-se en els interessos propis. Fins que un govern no pugui entendre’s amb l’oposició per arribar a acords que ens treguin de l’ofec no tenim res a fer. M’agrada la política, la segueixo diàriament en notícies, articles i tertúlies. També haig de reconèixer que em dóna de menjar, com a treballador d’una empresa de serveis de comunicació -no penseu malament-. Però no hem d’oblidar que abans que tot som ciutadans, i la política és això en el seu origen grec Politikós.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Dos periodistes diferents
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Periodisme
En el periodisme sempre s’ha debatut sobre quin ha de ser el comportament ètic dels professionals davant una situació complexa, com ara un accident. Com ha de reaccionar un fotoperiodista enmig d’un atemptat al Pròxim Orient? Ha d’exercir la seva feina i, per tant, ha de dedicar-se a fer fotografies mentre hi ha ferits al seu voltant, o ha de deixar la càmera i ajudar als ferits? És difícil de respondre, perquè tot depèn, també, de la situació en que es trobi el professional. Ara bé, ahir dissabte vaig veure dos casos d’ètica ben diferent. A La Noria de Telecinco, Jordi González entrevistava per última vegada al polèmic Coto Matamoros abans que se suïcidés, o això és el que vaig entendre. Per altra banda, i a la mateixa hora de la nit, a la 2, vaig engantxar-me al programa Memòries de la Tele, que repassa els 50 anys de Televisió Espanyola. En aquest capítol apareixia el periodista Antoni Esteve explicant el seu pas per la cadena com a redactor i corresponsal d’informatius. I, precisament, va explicar un cas que li va passar fa molts anys amb Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, quan es va escapar de la presó Model de Barcelona. La parella del Vaquilla va trucar al programa Línea 900 i un equip de redactors i càmeres es van desplaçar fins al seu domicili sense que la policia ho sabés. El fugitiu volia explicar com se sentia i perquè havia escapat. I ho va fer mentre tornava a la presó després que Esteve i el seu equip el convencés d’entregar-se. En una nit vaig veure dues maneres diferents de fer periodisme.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Canvis als late night americans
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Periodisme
Tonight Show té nou presentador: Conan O’Brien. La NBC li ha tret el Late Night a O’Brien per donar-li el Tonight Show, a una hora més prudent. Es converteix així en el cinquè d’una successió de presentadors famosos -Steve Allen, Jack Paar, Johnny Carson i Jay Leno- en la franja nocturna més presitigiosa de la televisió d’Estats Units. O’Brian es va passar quasi 17 anys al capdavant del Late Night des de la NBC de Nova York. Els darrers anys, però, ja s’estava preparant aquest salt de graella i d’espai. Jay Leno, l’antecessor immediat, passa al prime time de la cadena per qüestions econòmiques. Surt més barato un programa de plató en directe que un de ficció.
L’humor televisiu va néixer en programes com aquest. D’aquí es va escampar per tot el món. Val la pena engantxar-s’hi per adonar-se’n amb la senzillesa però a la vegada complexitat en que treballen a la televisió americana. Tonight Show, Late Night, Last Call i Late Show de David Letterman a la CBS són molt recomanables.
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
Journalists offstage
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació, Periodisme
La realitat no passa davant les càmeres sinó darrere. La periodista Katie Couric ha penjat al seu youtube alguns vídeos que no tenen preu. Moments d’autenticitat entre tanta posada en escena i interpretació.
Caldria plantejar-nos fer un homenatge a l’inventor del Tele Prompter, els que l’hem utlitizat en més d’una ocasió sabem com és de salvador en un dia no gaire lúcid. Tot i que en un programa informatiu en directe, com el que es veu en el vídeo, la professionalitat i improvització dels conductors és clau. Per cert, el somriure perfecte de tots els presentadors i presentadores em fot molta ràbia, fixeu-vos-hi bé. I sobretot, en com són de grassos els tècnics que s’amaguen en els controls tècnics!
Si t´ha agradat aquest Post, pots subscriure´t al meu RSS feed!
