Apa, perquè ens alegrem tots una mica, si és que ja no esteu alegres, us regalo una cançó molt happy! Són els genials I’m from Barcelona cantant We’re from Barcelona.
Pd. Com cada estiu, he substituït la barba per la perilla. Bon cap de setmana!
L’escriptor Antoni Puigverd escriu avui a La Vanguardia: “La meitat dels problemes s’arreglen sols; i l’altra meitat no tenen solució”, em comentava l’altre dia un amic llatinoamericà. “Últimament -afegia- han viscut vostès dos exemples d’això. Van passar uns mesos massa preocupats per la sequera, barallant-se com galls. De cop i volta, va arribar la pluja, es van omplir els pantans i el problema de l’aigua ha deixat de preocupar-los: s’ha solucionat sol. Ara es disposen a barallar-se fins a l’esgotament per una crisi econòmica la solució de la qual no els pertoca. En tot cas, la boja escalada del preu del petroli està en les vostres mans?”.
L’afirmació és negativa, apocalíptica podríem definir, però l’amic d’en Puigverd té part de raó. Hi ha casos, i molts, que la millor solució està en esperar i que s’arreglin sols. Però, si ens agafem la frase per la meitat que no tenen solució, millor que no ens aixequem del llit els matins. Això em fa reflexionar de la quantitat de problemes que ens trobem cada dia a la feina, a casa, amb els amics,… i tot s’acaba solucionant, de la millor o pitjor manera, però sempre tenen solució. I el que és més important, el temps ho cura tot. No hi ha cap problema que amb el pas del temps no es vegi millor. Llàstima que jo amb el temps no oblido el passat.
Què guapo fer un programa amb públic, bon públic. Ens ho vam passar molt bé durant la gravació del darrer capítol d’El Que Queda del Dia. Les cinquanta persones que van venir de públic es van entregar al màxim durant la gravació del programa. Des de l’inici van riure, aplaudir i participar molt activament. Durant les pauses vaig voler parlar amb tots ells, alguns havien vingut perquè ens seguien cada dimecres i els feia gràcia veure el programa per dins, i altres perquè coneixien algun membre de l’equip. Haig d’agrair també els amics que van deixar la feina per acompanyar-nos al plató. Han estat moltes hores durant aquest darrer any preparant i fent El Que Queda del Dia, i el final ha estat genial. Si haguessim pogut tenir públic durant tots els programes…
Recordo perfectament quan el dimecres 26 de setembre començavem a enregistrar el primer capítol d’El Que Queda del Dia. Ara, tinc present que hem arribat al final. Demà dimecres 18 de juny serà l’última vegada que em posaré davant la càmera i diré allò de: “Benvinguts a El Que Queda del Dia!” Estic content perquè acabem el projecte que vam estar pensant amb il·lusió i esforç des del mes de juliol de l’any passat en la data prevista, i no abans. Això és un èxit, però encara és més exitós que ho hem pogut tirar endavant des de Globusfera. Tot l’equip hi hem treballat, alguns més, altres menys, però espero que tots s’hagin sentit representants pel programa, que hagin pogut presumir de bon producte del qual han format part. Això és un equip, el meu equip. I n’estic orgullós. Alguns s’hi han trobat a dins sense voler-ho i altres sense esperar-ho però ens hem ajudat força, i tots des d’un cantó o altre hem ajudat a empènyer-lo perquè avancés. Demà tancarem el projecte que ha arribat a més públic, el treball destinat a més persones del que hem fet fins ara, i la llàstima és que segurament, ni de bon tros ha estat el millor. Des de l’estudi de disseny i publicitat de Globusfera estem fent veritables bons projectes; bonics, atractius, directes, eficaços i diferents. Ara toca continuar amb els altres projectes oberts i arrencar-ne més, però sempre amb el meu equip. Gràcies.