Cites per a l’ocasió
Escrit per admin | Arxivat a Diari
Ja que demà faig 30 anys, he trobat unes cites sobre l’edat, la vida i el destí que no venen malament per a l’ocasió. I diuen així:
-Ningú no és tant vell que no cregui poder viure un any més. Ciceró
-Hi ha res més lleig que un vell que tot just comenci a viure?. Sèneca
-La vida la regeix la fortuna, no la saviesa. Calístenes agafada de Teofrast.
-Les fortunes solen canviar en un moment. La vida és ben variable. Plaute.
-Com més alta és la posició d’algú, més petita és la seva llibertat. Sal·lusti.
Feliç 2 de juliol a tothom.
La llista Robinson
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades acaba de treure un nou servei per eradicar la publicitat sense control que rebem els consumidors, l’anomena llista Robinson. Consisteix en un llistat on line en el que tothom que vulgui pot inscriure’s per deixar de rebre comunicacions comercials a casa, per telèfon o mail. Es tracta de la publicitat que s’envia sense cap mesura i sense que el receptor l’hagi sol·licitada. Cada vegada més, els consumidors som víctimes d’un atac constant de promocions, anuncis i ofertes que ens arriben a les mans, sense saber el per què, i ja no hi mostrem gaire interès ni indignació per la saturació en que ens han acostumat.
L’obligació de les empreses és, a partir d’ara, consultar el llistat en qüestió per descartar les bases de dades personals que hi apareguin. És obligació per llei. Però la fòrmula no és la més adient. Les empreses hauran de pagar entre 150 i 550 euros per tenir accés al document, no sé si això és una bona fòrmula per evitar l’spam o per incentivar-lo. Actualment, amb la llei de protecció de dades, qualsevol anunciant pot enviar la publicitat que vulgui a la seva base de dades, formada principalment per clients que les han cedit. El control aquí existeix, no com l’enviament massiu de missatges sms, cartes comercials, mails-spam o trucades al telèfon de casa. Tampoc ho hem d’englobar tot en un mateix sac, hi ha d’haver control sobre el descontrol però no fiscalitzar-ho sencer.
Dos periodistes diferents
Escrit per admin | Arxivat a Diari, Periodisme
En el periodisme sempre s’ha debatut sobre quin ha de ser el comportament ètic dels professionals davant una situació complexa, com ara un accident. Com ha de reaccionar un fotoperiodista enmig d’un atemptat al Pròxim Orient? Ha d’exercir la seva feina i, per tant, ha de dedicar-se a fer fotografies mentre hi ha ferits al seu voltant, o ha de deixar la càmera i ajudar als ferits? És difícil de respondre, perquè tot depèn, també, de la situació en que es trobi el professional. Ara bé, ahir dissabte vaig veure dos casos d’ètica ben diferent. A La Noria de Telecinco, Jordi González entrevistava per última vegada al polèmic Coto Matamoros abans que se suïcidés, o això és el que vaig entendre. Per altra banda, i a la mateixa hora de la nit, a la 2, vaig engantxar-me al programa Memòries de la Tele, que repassa els 50 anys de Televisió Espanyola. En aquest capítol apareixia el periodista Antoni Esteve explicant el seu pas per la cadena com a redactor i corresponsal d’informatius. I, precisament, va explicar un cas que li va passar fa molts anys amb Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, quan es va escapar de la presó Model de Barcelona. La parella del Vaquilla va trucar al programa Línea 900 i un equip de redactors i càmeres es van desplaçar fins al seu domicili sense que la policia ho sabés. El fugitiu volia explicar com se sentia i perquè havia escapat. I ho va fer mentre tornava a la presó després que Esteve i el seu equip el convencés d’entregar-se. En una nit vaig veure dues maneres diferents de fer periodisme.
El rei del Pop
Escrit per admin | Arxivat a Cançó
Salutació maorí
Escrit per admin | Arxivat a Comunicació, Fotografies
No s’estimen tant com per deixar-se fotografiar públicament amb aquesta actitud. Són el rei Joan Carles d’Espanya i el portaveu de cultura del parlament de Nova Zelanda, Kura Moheahu, saludant-se a l’estil maorí. La salutació consisteix en ajuntar nas amb nas per compartir l’alé de la vida, segons les tradicions maorís. A la foto es pot veure com el rei espanyol no arrufa el nas en saludar, la nàpia estil aleta de tauró s’imposa a qualsevol altra.
